«La visió principal és industrialitzar de nou Catalunya amb una indústria que sempre ha estat molt potent, però que a poc a poc hem perdut el tren i ens hem anat perdent companyies» La situació actual de la indústria catalana posa de manifest la necessitat d’un canvi, d’una nova aposta de futur sobre la indústria […]
La situació actual de la indústria catalana posa de manifest la necessitat d’un canvi, d’una nova aposta de futur sobre la indústria de la mobilitat, més sostenible i respectuosa amb l’entorn. Catalunya sempre ha estat un Hub productiu de referència i des de la Cambra de Comerç de Barcelona persegueixen l’aposta d’una indústria que permeti recuperar la iniciativa de futur i desenvolupar un model que s’adapti al segle XXI, tenint en compte la innovació, l’exportació i la internacionalització.
Parlem amb, Jordi Pomarol, el Tresorer de la Cambra de Comerç de Barcelona i l’impulsor del projecte HubIMS, el Hub d’Indústria i Mobilitat Sostenible. Des del projecte es posa de manifest la necessitat d’expandir la indústria catalana, per convertir-laen un model referent de (re)industrialització de mobilitat sostenible. Alhora, la Cambra, conjuntament amb grans institucions i empreses, han engegat una iniciativa per rebre propostes industrials en l’àmbit de la mobilitat sostenible amb l’objectiu de connectar als diferents actors que componen la indústria de mobilitat sostenible a Catalunya per tal d’afavorir les aliances estratègiques. Així mateix, des del HubIMS es pretén potenciar la velocitat de creixement de la indústria de mobilitat sostenible Catalunya per tal d’aconseguir una projecció internacional. Durant l’entrevista, Pomarol aprofundeix sobre aquests aspectes i sobre la necessitat d’una remodelació a la indústria catalana, sense deixar de banda les apostes actuals.
Quin és l’objectiu principal que persegueix el HUB Industrial de Mobilitat Sostenible de la Cambra de Barcelona?
L’objectiu del Hub de Mobilitat Industrial, en el punt en què es troba, és poder potenciar iniciatives relacionades amb la mobilitat sostenible, ja sigui iniciatives de companyies, start-ups, o companyies que ja tinguin projectes i vulguin ajudar-nos a tirar endavant per aconseguir projectes d’industrialització. La visió principal és industrialitzar de nou Catalunya amb una indústria que sempre ha estat molt potent, però que a poc a poc hem perdut “el tren” i ens hem anat perdent companyies. Ara, aquest és l’objectiu en l’estadi actual. Si fem referència a l’estadi a futur, l’objectiu principal que persegueix el HubIMS és poder arribar a ser una referència en iniciatives tant d’adquisició, discussió, proposta, etc.
Catalunya sempre ha estat un HUB productiu de referència en la mobilitat, quin és el futur en el qual s’ha de projectar?
Ens hauríem de re-posicionar cap a una mobilitat diferent de la tradicional. Amb aquesta mobilitat tradicional ja tenim una indústria molt potent, com és Seat o com ho era Nissan. A més, tenim empreses de primera línia de components i des del Hub no renunciem a això, evidentment, continua estant allà i hem de ser-hi presents. Tot i així, la mobilitat s’està movent, des de l’aspecte industrial de passar de cotxes de benzina a elèctric, fins al concepte pràctic de mobilitat innovadora com l’ús de patinets o bicicletes, així com una mobilitat compartida, com per exemple cotxes compartits entre diferents usuaris. Tot això requereix molta tecnologia darrere de tota la gestió. En definitiva, aquí és on Catalunya hauria d’intentar apostar fort per poder ocupar un espai que ha de ser significatiu i que l’hem anat perdent.
La sostenibilitat i la cura de l’entorn són aspectes clau en l’agenda del país, de quina manera es pot treballar per aconseguir això, tenint en compte que Catalunya té una gran aposta industrial?
Cal entendre que la indústria i la sostenibilitat no són incompatibles. No ho són en la mesura que industrialitzem tenint en compte el medi ambient i un tipus de forma de fer que pugui ser compatible amb aquest.
Necessitem la indústria perquè és una de les bases que ens aporta estabilitat i que ens dona un recorregut en múltiples direccions. No es pot apostar per una societat només terciària econòmicament, perquè perdem tot un ventall previ que ens dona peu a poder crear molta més riquesa en els diferents sectors. Llavors, cal tenir en compte que darrere d’aquest objectiu hi ha una aposta claríssima en fer compatible la indústria amb el medi ambient, això ha de ser bàsic. Una aposta que tingui en compte aspectes com la transició energètica, la utilització d’energies renovables, el reciclatge de l’economia circular, entre d’altres. Això és totalment possible i és una aposta que ha de ser així.
D’aquesta manera, el model ideal pel qual aposteu des de La Cambra és el de combinar la sostenibilitat de mobilitat i la de la indústria?
Des de la Cambra no és que no apostem per la indústria que encara tenim present, la recolzem perquè és un trànsit, però, si Catalunya vol ser puntera de nou, ha d’apostar pel que hi ha al futur, no pot apostar cap al passat. I aquest futur que perseguim part de dos eixos: mobilitat diferent i mobilitat sostenible. Ha de tenir en compte una producció sostenible amb el medi ambient, amb el nou entorn i amb els nous criteris, perquè és la societat que volem, potent en tots els sentits, que tingui una visió de qualitat molt important i de molt valor afegit. Aquest ha de ser el component bàsic: el valor afegit. Aquesta és l’aposta de la Cambra, si o si.
De quina manera o amb quines accions es pot potenciar la velocitat de creixement de la indústria de la mobilitat sostenible catalana per aconseguir la projecció internacional que es desitja?
De diferents formes, però el primer pas és donant-li suport. Existeixen moltes iniciatives que necessiten ajudes de diferents fonts, des del finançament per impulsar-la, la formació per les mancances que presenten, el managment, les vendes, la industrialització…Cal recolzar-la. I després, cal acompanyar-la a que la seva visió ha de ser, des del principi, internacional.
El passat ja està superat en termes de mobilitat, ara s’ha de pensar en gran i des de La Cambra ho tenim claríssim. Tenim una àrea potentíssima d’internacionalització i quan volem potenciar alguna iniciativa que té la capacitat industrial localitzada aquí, però amb una projecció internacional mundial ho fem, senzillament, fixant aquest paràmetre des del començament. Així es potencia.
Quins beneficis pot comportar per als ciutadans de Catalunya i de la resta d’Espanya apostar per un futur més sostenible en el sector de la indústria?
Tots els beneficis. En primer lloc, una economia més sostenible tant del medi ambient o des de la realitat és una economia de valor afegit. I si és una economia que compta amb valor afegit, és una economia en la qual els seus sous són més alts i la seva capacitat de deslocalització és més difícil, per tant, la qualitat per la societat augmenta de forma automàtica. Si a més a més, tenim una economia que és compatible en tenir un entorn menys contaminant, tots guanyem. Si ens orientem a un futur més ordenat, més resilient, tots guanyem. Es tracta d’una aposta que, tot i que al principi pot costar, és més potent.
Només cal fixar-se en els països punters: no tenen industries antigues, tenen industries modernes des del punt de vista de la necessitat i de la tecnologia, cap a on va el món. Per tant, aquestes economies compten amb sous mitjans molt més alts, amb una qualitat de vida molt més alta, una millor capacitat d’inversió, investigació i recerca molt més alta. Es converteix en un cercle virtuós per poder estar sempre a punt. Nosaltres és a l’inrevés. Fins ara hem tingut industries una mica deslocalitzades, mà d’obra barata, una economia molt arrelada amb el turisme, industries terciàries, que tot i que està bé, no permetran tenir un recorregut llarg. Per això ens hem de moure.
Per tant, els països punters són el mirall on fixar-se de cara a aconseguir l’ideal de La Cambra?
Si, això fa temps que ho pensem així. Fa poc vam rebre uns indicadors diferents del clàssic IPC. Vam realitzar un anàlisi intern per decidir com hauríem d’avaluar l’evolució de la societat des del punt de vista econòmic i vam crear uns indicadors anomenats Indicadors de Progrés i Benestar en els quals el clàssic IPC és una part, però també es compta una part de la distribució de la riquesa, la inversió en educació, en I+D, la paritat de gènere, la inversió en energies renovables, etc.
No podem veure la societat únicament com que el PIB creix i ja està, en absolut. Quan ho fem ens emmirallem en els països del nord perquè són els que estan en aquests moments funcionant i son part de la nostra referència. Per exemple Dinamarca, Àustria, Finlàndia, etc. Veiem que inverteixen des de fa molt més de temps, que les seves economies de valor afegit estan molt més desenvolupades que la nostra. Nosaltres volem que Catalunya sigui capaç d’aconseguir això, tot i que ens falten molts punts.
Des de La Cambra es plantegen projectes diversos, pensats per tota mena de ciutadans, des dels que prefereixen el transport públic (l’autocar de doble pis), com la moto urbana elèctrica, els aparcaments segurs i intel·ligents per bicicletes o patinets, o la recuperació de les bateries. Quins son els avantatges que plantegen aquests projectes i amb quins inconvenients us heu trobat?
Pel que fa als avantatges, volem potenciar la industrialització dins de l’àmbit de la visió de la mobilitat sostenible, la de futur. Per això, els projectes que apareixen aquí com el cotxe elèctric, el patinet, l’autobús intermodal, son tot tipus d’iniciatives que hem potenciat amb un objectiu primari: ajudar al fet que siguin un èxit, produeixin industrialment i generin riquesa en l’entorn on produeixin. Tot orientat en les necessitats del futur, no del passat.
Pel que fa a les dificultats, hem trobat les normals, les que es troben en qualsevol projecte. Aspectes com el finançament, trobar elements on es pugui comprovar si les iniciatives són competitives o no, els inconvenients normals que qualsevol procés industrial pot trobar-se, res especial. Tot i així, des de La Cambra els podem ajudar en aquests fronts, en trobar finançament, en provar els productes, en trobar aliances estratègiques de creixement industrial, etc.
Per concloure, quin podríem dir que és el paper que juga la mobilitat en les smartcities?
El paper de la mobilitat en les smartcities rep tota la importància, perquè forma part del mateix concepte. La smartcity és la ciutat intel·ligent, pensada cap al futur i que combina la seva capacitat tecnologica per ajuntar i gestionar diferents aspectes amb una visió conjunta mediambiental, de proximitat, de qualitat de vida de l’usuari, etc.
La mobilitat sostenible va en aquesta direcció, per tant, són dos conceptes del mateix conjunt. Per tant, l’smartcity ajuda al fet que el que acceptarà és la mobilitat del futur que no és una altra que la sostenible amb el medi i amb els nous requeriments, connectada amb la tecnologia que ens permet actuar de forma intel·ligent. Per tant, la mobilitat sostenible en les ciutats intel·ligents té tota la importància.
