Ens acostem a unes eleccions al Parlament Europeu i a l’ambient flota una percepció de llunyania. Molta gent em comenta que les institucions europees estan lluny i que no entenen ben bé quin sentit té anar a votar. No obstant això, la Unió Europea té un impacte palpable i molt proper a la nostra vida […]
Ens acostem a unes eleccions al Parlament Europeu i a l’ambient flota una percepció de llunyania. Molta gent em comenta que les institucions europees estan lluny i que no entenen ben bé quin sentit té anar a votar. No obstant això, la Unió Europea té un impacte palpable i molt proper a la nostra vida diària. Vegem-ne alguns petits exemples.
Els Estats Membres de la Unió ja van decidir fa uns anys que calia accelerar la transició ecològica, en línia amb els compromisos internacionals adquirits. L’objectiu a mig termini és que el territori de la Unió sigui el primer espai neutre de carboni el 2050. Pot sonar molt lluny, de la mateixa manera que ho poden semblar els Objectius de Desenvolupament Sostenible de la ONU (ODS), però, com ens afecta en la vida diària als ciutadans europeus aquest compromís ferm per la descarbonització? En legislació i finançament per al canvi, és a dir, entre molts altres:
Un altre exemple clar el trobem en la transició digital, on la Unió Europea promou la lluita contra el monopoli dels gegants del sector, posant límits a Microsoft, Google o Meta, impulsa la protecció de les dades personals, debat sobre els límits de la intel·ligència artificial, finança el desenvolupament de tecnologies europees de microxips o la lluita contra la bretxa digital, etc…
Un darrer exemple el trobem en l’obligatorietat de treballar per la inclusió social de tota la població per tal d’obtenir finançament per a qualsevol projecte, a més de finançar iniciatives concretes el àmbits com els de l’economia social o la capacitació professional. De fet, els nivells de protecció social del ciutadà europeu són probablement els més elevats del món, encara que quedi molta feina per fer en la lluita contra la pobresa.
En definitiva, amb dificultat i a una velocitat sovint massa lenta, el fet de pertànyer a aquest espai polític ens ha assegurat viure en el territori amb major qualitat de vida del planeta. Sincerament, crec que cada Estat Membre per separat no hauria pogut encarar aquests reptes amb la mateixa solidesa, ja que les gran potències econòmiques mundials (els Estats Units i la Xina) haurien dominat el mercat i imposat els seus models de capitalisme salvatge i elitocràcia política.
Queden molts reptes per assolir, tals com una millor protecció i suport dels nostres pagesos i ramaders, una gestió de la immigració que respecti els drets humans i no externalitzi la protecció de les fronteres a països veïns, el reforçament de la col·laboració militar per reforçar les capacitats dels nostres exèrcits i evitar temptacions de més expansionisme per part de Rússia, l’aprofundiment democràtic de les institucions europees o la inevitable ampliació amb la incorporació dels països dels Balcans i de l’Est d’Europa.
Si malgrat aquest humil intent encara penseu que la Unió Europea i les seves institucions estan lluny, us convido a buscar fotografies de les nostres ciutats fa cinquanta anys, a recordar que havíem de mostrar el passaport en llargues cues de cotxes per passar d’un país a l’altre, en els canvis de moneda, en la gran dificultat d’estudiar a una universitat estrangera, que només era possible per als fills de famílies benestants, en definitiva, en l’immens salt endavant que ha comportat a la nostra vida de cada dia la incorporació a la Unió.
Per tant, el dia 9 de juny, cal que anem a votar amb convicció i en positiu el Parlament Europeu, que també és el nostre. Feu l’esforç de llegir el programes i doneu suport a aquells partits que promoguin els valors democràtics i permetin seguir avançant en la construcció d’un espai de prosperitat, pau i veritable respecte dels drets humans.
Albert Sorrosal, Fundador i Director de Medcat (Organització patrocinadora de KnowUrbanNet)
